Que els infants se sentin protagonistes de la trobada, que entenguin que, a pesar de la seva edat també ells han de ser missioners, que parlar de Jesús, ho hem de fer tots els creients, que ser cristià també és una festa, són, entre altres els objectius que ens havíem proposat, i que creim que hem assolit..

La escenificació de l'evangeli de Joan que van portar a l'escenari els joves de Sant Miquel, l'encertada animació i la reflexió de Nito Martí, les projeccions d'imatges de reflexió i de pregària, les paraules del Sr Bisbe, juntament amb les molt bones condicions de la Sala, tot va contribuir a que els infants rebessin el missatge: Hem de parlar de Jesús!. Des dels Secretariats, gràcies a tots.

L'acte Institucional de l'ajuntament de Ciutadella, el pregó de la Diada de Sant Antoni, va anara càrrec de la profesora, Joana Moll Capó, autora de diferents articles a la premsa menorquina sobre Mn. Salort i Farnés.

El prevere, el passat més d'octubre, dia 16 va complir el centenari del seu neixament (1911-1970) i fill Il.lustre de la Ciutat de Ciutadella de Menorca desde el 18 de maig de 1978, tenia dues virtuds la dels aspectes de l'amor a la terra i la consciència de la catalanitat de la llengua menorquina, «marcaren fondament les seves actuacions al llarg de tota la vida». segons paraules de Mn. Florenci Sastre.

ADJUNTAM LA CONFERÈNCIA ÍNTEGRE EN FORMAT PDF

En el cas de Menorca l'entrada i repoblació de les seves terres per part d'un rei cristià que posa punt final a la preponderància musulmana un dia 17 de gener de 1287, possibilita que, des de llavors, els paràmetres socials i culturals s'enquadrin i romanguin incloses en la cosmovisió cristiana. No de bades van aclamar els ocupants d'aquestes terres al sant la festa del qual celebrava l'Església aquest mateix dia de la seva arribada, sant Antoni, Abad. A partir d'aquell moment és aclamat com a patró de la illa aquest sant de la llunyana Tebaida i del llunyà segle IV.

Per sempre quedarà unida la figura de sant Antoni a les gents de Menorca, que ho celebraran solemnement tenint un aire festiu propi, amb les autoritats al capdavant, i li demanaran protecció en totes les vicissituds de la seva història. Dimarts que ve tornarem a recordar aquell esdeveniment i posarem al Sant Patró com a objectiu de les nostres peticions i ofrenes; l'aclamarem com a intercessor i confiarem els nostres projectes col•lectius en la seva benèfica assistència.

Els cristians no podem reduir les nostres festes al xivarri extern, a la gastronomia o a l'alegre reunió familiar. Reconeixent que tot això és important i significatiu per a la gran majoria de participants, els creients veiem la presència de Déu en l'esdevenir de la nostra història i ens alegra i dóna seguretat suplicant els béns necessaris per a tota la població menorquina.

Conèixer el llegat històric ajuda a entendre i acceptar la singularitat del nostre poble i hem de comprendre que la fe cristiana en general i sant Antoni en particular romanen indissolublement units a la nostra idiosincràsia.

La missió de la nostra generació és admetre l'herència dels nostres avantpassats, viure amb autenticitat i coherència la fe del Patró que ens acompanya i transmetre a les futures generacions aquesta celebració festiva que es basa en l'ensenyament de l'Evangeli que tan admirablement va saber viure sant Antoni i que es poden concretar en les següents actituds: amor i servei als més necessitats; relació harmònica amb totes les criatures; austeritat i sobrietat en el viure per aprendre a compartir amb els semblants els béns que posseïm.

Que el Senyor ens concedeixi acceptar sempre com a model de vida a sant Antoni i que protegeixi constantment a la nostra illa. 

† Salvador, bisbe de Menorca

L'acte l'obrí Sara Pons, presidenta de Justícia i Pau, qui explicà el motiu del mateix, alhora que exposà com es desenvoluparia.

En la veu de Lluís Marqués, Joan Taltavull, Joan Febrer, i Mari Genestar es va poder escoltar la paraula de gran savis i homes de bé, com Pere Casaldàliga, Wislawa Szymborska, Vicenç Ferrer i Àlex Rovira, amb què parlen d'un Nadal nou, de la crisi, de l'home a la recerca de sentit, entre altres conceptes.

Fou una vetllada de reconciliació amb l'ésser humà, amb els seus drets, i amb la justícia social, fent-nos corresponsables amb tot el que ens envolta, tal com digué Bertolt Brecht: EM diuen: menja i beu! Acontenta't amb el que tens!. Però, com puc menjar i beure quan li prenc al famolenc el que menja...”

.La presència i l'acompanyament de les famílies és, també en aquest cas, molt important, per aquest motiu, i aprofitant les festes de Nadal, el grup de fillets amb els seus catequistes va voler obsequiar als seus pares amb un petit regal que va consistir en una dinàmica que va tenir lloc a l'església de Santa Eulàlia, dimarts 3 de gener, els textos van ser extrets d'una proposta del material de Càritas d'aquest advent/nadal, anomenat: "En temps de crisi preguem al Emmanuel" que pretenia mostrar quins serien els "pastors" que anirien avui a adorar Jesús: un jove a l'atur, un pobre amb fam, un home endeutat, una dona enganyada, un polític desbordat, una jove desil·lusionada, un ancià malalt i abandonat ... finalitzant l'escenificació, posant als peus de Jesús " un mapa del nostre món, trencat i tacat ", perquè ell el protegeixi i ens ajudi " a netejar i recompondre'l ".

En un posterior diàleg obert entre el grup dels assistents es va comentar que malgrat els moments de desil·lusió en què vivim podem trobar llums d'esperança i que l'important és aprendre a posar tot el que som als peus de Jesús perquè ell sigui qui ens mostri el camí, com ho van fer els savis d'orient.

Va ser una celebració diferent del Nadal, sense llums, sense disfresses, sense sorolls que poguessin alterar la senzillesa del missatge: "Jesús, creiem en tu. Sabem que ets el Déu que estima el nostre món. I si tu, Déu infant, ens estimes, estem salvats. Tu ets la Salvació i el camí per salvar-nos "

Equip de Educació en la fe

Unitat Pastoral de st. Francesc – st. Eulàlia – El Carme