Destruït a l'inici de la guerra civil espanyola l'orgue barroc construït a finals del segle XVIII per Josep Casas i Soler i ampliat pocs anys després per Johann Kyburz, s'instal·là a la catedral un petit orgue de la casa Walker, que a penes podia acomplir la funció d'acompanyar el cant litúrgic. L'any 1953 la catedral adquirí un instrument electrònic Harmoniphon, que estaria en servei els següents quaranta anys. Gràcies a la generositat de la Fundació Rubió Tudurí-Andrómaco, s'encarregà a Gabriel Blancafort la construcció d'un orgue per a la catedral, instal·lat el mes de juliol de 1993.

L'orgue està plaçat en una tribuna construïda de part damunt de la porta de la Llum, exactament al davant on s'havia aixecat l'antic orgue de Casas. La disposició exterior de la façana respon a l'estructura de l'orgue català del Renaixement, amb dos cossos ben diferenciats: Orgue Major i Cadireta exempta, situada a la part inferior central de la tribuna i sobreeixint d'aquella. La consola de teclats està situada a nivell de la tribuna, exactament darrere la Cadireta.

L'orgue, de transmissió mecànica, consta de tres teclats manuals de 56 notes cadascun, corresponents l'inferior a la Cadireta, el central a l'Orgue Major i el superior a l'Expressiu i un pedaler de 30 notes, compta també amb 38 registres.

L'orgue fou beneït i inaugurat amb gran solemnitat el 17 d'agost de 1993 en presència de Ses Majestats els Reis Don Joan Carles i Donya Sofia. De llavors ençà, a més d'acompanyar els càntics de les funcions litúrgiques, ha estat protagonista de cursos i festivals d'orgue de nivell internacional. Hi han donat concerts moltes primeres figures internacionals: Montserrat Torrent, Piet Kee, Lionel Rogg, Luigi Ferdinando Tagliavini, Wolfgang Hörlin, Jordi Vergers etc. És considerat un instrument adequat per a tots els gèneres de la literatura organística, i ha merescut el beneplàcit d'aquells que l'han sonat.

G. Julià